Com a moltes pel·lícules americanes, al final, els barrets varen volar pels aires, i no eren de graduació...eren els dels nostres alumnes, futurs tècnics en cuina, mentre els que estudien Serveis de restauració, desitjaven fer volar també el seu davantal....
I parlo d'un dia de festa i feina, molt treball i també molta alegria, tot va sortir MEL. La gran majoria quedaren bocabadats, mentre que els que no assistiren envejaven als seus companys...són els convidats, els professors d'ESO, Batxillerat i altres cicles...I es que el darrer dia de classe al centre es va convertir en el tema de conversa principal....quin gran dinar!!!
El dia es va aixecar molt assolellat, pareixia un dia primaveral, el menjador entre tants de brillantons i raigs del sol, no semblava el mateix. I a la cuina (molt més fosca) els alumnes feien amb el seu somriure que també destaqués aquella lluentor. Era un gran dia, va ser un gran dia!!.
El dia es va aixecar molt assolellat, pareixia un dia primaveral, el menjador entre tants de brillantons i raigs del sol, no semblava el mateix. I a la cuina (molt més fosca) els alumnes feien amb el seu somriure que també destaqués aquella lluentor. Era un gran dia, va ser un gran dia!!.
A la una i mitja tot eren corregudes, ells s'havien pres un petit esplai abans que arribessin els convidats, i arribaren, vaja que sí, àvids de gana i festa, i allà tots es trobaren amb els seus ex-alumnes vestits de gala, preparant-los exòtiques mescles per beure, i divertits experiments menuts per tastar, tot eren ooohhhh i mmmmmm.....original i fantàstic inici, de veritat!!
I entre una cosa i l'altre, el dinar ja estava cuit, noltros no els veiem però els fogons no donaven abast, i una trentena de persones estaven dins la cuina elaborant i detallant les delícies que ens esperaven a taula. Quin gust, quin plaer, quin goig! Tots quedàrem captivats, pel regal que ens oferien els futurs mestres de la gastronomia tot regat amb bons vins, somriures a tutiplé, i moltes satisfaccions...
I així com vos he explicat tot va passar, el dinar va acabar amb els professors cantant i els alumnes tan contents com cansats però desitjant aprendre tant o més que aquest....i es que encara ens queda molt més per fer i demostrar... per favor, no vos oblideu de noltros ni d'ells, vos esperam el 2012!
Ah! i me queda desitjar a tothom que el proper any sigui tan bo o més com el passat, i com diu un bon company nostre (Jaume Galmés) que el 2012 vingui tan ple de feina (i més....) com aquest....
Salut i molts d'anys...
...amics, companys, família de l'IES ALCÚDIA!
I així com vos he explicat tot va passar, el dinar va acabar amb els professors cantant i els alumnes tan contents com cansats però desitjant aprendre tant o més que aquest....i es que encara ens queda molt més per fer i demostrar... per favor, no vos oblideu de noltros ni d'ells, vos esperam el 2012!
Ah! i me queda desitjar a tothom que el proper any sigui tan bo o més com el passat, i com diu un bon company nostre (Jaume Galmés) que el 2012 vingui tan ple de feina (i més....) com aquest....
Salut i molts d'anys...
...amics, companys, família de l'IES ALCÚDIA!
No hay comentarios:
Publicar un comentario